La verema de Vinyes d'Estamariu supera els 1.500 quilos de raïm, que es destinaran a l'elaboració d'un miler d'ampolles de vi

Estamariu, 21 de setembre de 2026.

La verema a les Vinyes d’Estamariu, situades a 1.365 metres d’altitud, ha acabat aquest dilluns amb la recollida de més de 1.500 quilos de raïm. D’aquests, un miler de la varietat pinot noir s’han recol·lectat aquest matí, mentre que els altres 500 de sauvignon blanc es van collir l’11 de setembre passat. Amb tota aquesta producció es preveu elaborar un miler d’ampolles de vi Kadino que, per primer cop, es comercialitzaran. El vicepresident de la Fundació Planes Corts, David Planes, ha detallat que la prioritat és que es puguin trobar en diversos restaurants i botigues de l’Alt Urgell. Concretament, sortiran al mercat dos vins monovarietals: un amb unes 300 ampolles de vi sauvignon blanc i un altre amb unes 700 de pinot noir.

La calor d’aquest any ha fet avançar la verema entre dues i tres setmanes, ja que la maduració del raïm ha estat més ràpida de la prevista. Un cop acabada la recollida, la fase de vinificació es durà a terme a Collbaix – Celler el Molí de Manresa. Així, es preveu embotellar el Kadino Blanc aquest mes de desembre, tenint en compte, segons ha explicat Planes, que «és un vi jove i el procés és més ràpid». Mentrestant, el Kadino Negre no passarà a l’ampolla fins als mesos de març o abril de l’any que ve.

El vicepresident de la Fundació Planes Corts ha destacat que la finca on es cultiven les Vinyes d’Estamariu és una de les més altes de la península Ibèrica i que l’aposta per fer aquesta producció en alçada té molt a veure amb el context de canvi climàtic actual. En aquest sentit, ha afegit que hi ha un projecte per fer una nova plantació de vinya a 1.500 metres d’altitud i un altre a tocar del poble d’Estamariu, situat a 1.084 metres. A més, ha recordat que aquest era un dels conreus ancestrals de la comarca.

Planes considera que els vins d’alçada van en la línia de la tendència actual del consum d’aquest producte, ja que es busca que tinguin menys graduació alcohòlica i més acidesa. Tot plegat, segons ha apuntat, per fer-los «més agradables a la boca» i aconseguir «que el jovent el consumeixi amb més facilitat». Pel que fa al desenvolupament del projecte, ha explicat que aquest encaixa dins l’estratègia global de la Fundació, on es pretén fixar població i fomentar l’orgull de pertinença al territori.

Tot i que, ara per ara, els vins produïts a Estamariu s’acabaran d’elaborar al Bages, el projecte contempla la construcció d’un celler propi en un període de 5 o 6 anys. Quant al nom comercial de KADINO, Planes ha manifestat que té a veure amb la manera en què es coneixia la serra del Cadí a l’època medieval: ‘Il monte Kadino’. De fet, s’ha volgut fer una referència a la serralada perquè «aquesta vinya dorm al costat del Cadí i es desperta també veient el Cadí».

Tècniques d’agricultura biodinàmica

La verema s’ha fet coincidir amb les fases ascendents de la lluna, que són més favorables a la recol·lecció dels fruits. Tot plegat s’ha dut a terme seguint principis d’agricultura biodinàmica, que també marquen que és millor fer la collita durant el matí. De fet, els ceps reben tractaments de preparats d’aquest tipus, als quals, de vegades, s’hi afegeix valeriana per animar més la planta. D’aquesta manera, es busca tractar el vi com un aliment pel cos i la ment.

El viticultor i agricultor biodinàmic Joan Pagès ha explicat que els principis d’aquest model passen per ser «molt respectuosos amb la terra». De fet, aquesta és vista com l’element principal que nutreix les plantes i «dona vida al fruit». Pel que fa a la situació de la vinya d’Estamariu, ha ressaltat que es troba «en un lloc privilegiat». A més, ha dit que tot i situar-se en alçada, està dins una «vall càlida» on no es registren tantes baixades de temperatura.

La superfície de les vinyes on s’ha dut a terme la verema ocupa poc més d’una hectàrea i destaca per la seva fertilitat. A més, al seu dia es va apostar per plantar varietats de cicle curt perquè s’adapten millor al clima de muntanya, on el fred es manté durant més temps. De fet, la diferència de temperatura entre el dia i la nit és un element molt positiu per a la maduració del raïm. Una altra característica d’aquestes terres és la humitat, fet que aporta més equilibri a la producció i, per tant, fa que el vi de cada collita tingui més regularitat.

La recuperació de la vinya s’emmarca dins l’eix de l’agricultura de la Fundació Planes Corts, que juntament amb la ramaderia, la transformació energètica, la formació, la cultura, el turisme i els equipaments, conformen el model d’economia circular que promou l’entitat als pobles d’Estamariu i Bescaran des de finals de l’any 2022.